El primer single "Viu-la", del nostre primer treball "Primer Primera", ha estat escollit com a tema per a promocionar la temporada de tardor-hivern de Tv3. Us deixem la promo que ha fet la cadena i que podreu anar veient durant uns quants mesos
7.8.08
Vols saber una mica més ?
T’agradaria saber una mica més sobre nosaltres? Doncs et recomanem que et passis per el nou espai que em obert dintre de la pagina web de Ritmes.cat.
Allà tenim un nou blog a on anirem posant totes les novetats del grup, concerts, noticies, etc…
A diferència d’aquest blog, el de Ritmes.cat serà només per a les noticies. En aquest podràs trobar coses una mica més intimes, una mica més personals dels que integrem el grup: recomanacions, explicacions de les lletres de les cançons, etc
Així doncs un serà complement de l’altre. Us animem a que us hi passeu i deixeu el vostre comentari.
L’adreça del blog es la següent:
http://blogs.ccrtvi.com/filippolandini.php
Us hi esperem.
Allà tenim un nou blog a on anirem posant totes les novetats del grup, concerts, noticies, etc…
A diferència d’aquest blog, el de Ritmes.cat serà només per a les noticies. En aquest podràs trobar coses una mica més intimes, una mica més personals dels que integrem el grup: recomanacions, explicacions de les lletres de les cançons, etc
Així doncs un serà complement de l’altre. Us animem a que us hi passeu i deixeu el vostre comentari.
L’adreça del blog es la següent:
http://blogs.ccrtvi.com/filippolandini.php
Us hi esperem.
4.8.08
99,9%
La cançó que obre el nostre primer disc, es potser també, la cançó mes reivindicativa de tot el nostre treball de debut.
La lletra esta escrita en to irònic, i ens fa veure que moltes vegades la gent no es planteja tota la informació que li arriba. No es planteja si es veritat o mentida tot allò que està sentint per la televisió o per algun diari, i creu que es cert el que diuen pel simple fet de que ho diu un mitjà de comunicació important, o un polític determinat, o per que no, una estrella de la música que seguim des de fa molt de temps.
Des de aquest blog i amb aquesta cançó us volem animar a que penseu per vosaltres mateixos i que trobeu les vostres pròpies fonts de informació, i així podreu destriar la veritat del que es només pura manipulació.
“Hi ha el 99,9% de probabilitats
De que existeixi algun planeta transparent
I es que les enquestes diuen que es possible
Que ho ha dit la gent
Hi ha un 99,9% de probabilitats...”
La lletra esta escrita en to irònic, i ens fa veure que moltes vegades la gent no es planteja tota la informació que li arriba. No es planteja si es veritat o mentida tot allò que està sentint per la televisió o per algun diari, i creu que es cert el que diuen pel simple fet de que ho diu un mitjà de comunicació important, o un polític determinat, o per que no, una estrella de la música que seguim des de fa molt de temps.
Des de aquest blog i amb aquesta cançó us volem animar a que penseu per vosaltres mateixos i que trobeu les vostres pròpies fonts de informació, i així podreu destriar la veritat del que es només pura manipulació.
“Hi ha el 99,9% de probabilitats
De que existeixi algun planeta transparent
I es que les enquestes diuen que es possible
Que ho ha dit la gent
Hi ha un 99,9% de probabilitats...”
1.8.08
Love of Lesbian
Fa poques setmanes va ser la festa major d’Arenys de Mar, i per primera vegada em de felicitar a la comissió de festes d’una festa major, i es que es varen atrevir a programar música que no solem veure en aquests esdeveniments.
Doncs si, varen optar per que tothom es pogués sentir identificat i a part dels grups que ens fan ballar a tots varen portar també a un gran grup de Barcelona que estic segur que molta gent en aquell moment estava a punt de descobrir: “Love of Lesbian”
Us recomanem el seu últim disc per aquells que us agradi la bona música més independent, que es titula: “Cuentos chinos para niños del Japón” , que conté grans temes com “Universos Infinitos” o “Niña Imantada” de entre altres, tots de gran qualitat
I amb molt bones lletres.
Si podeu no us perdeu tampoc el seu directe que desprèn una energia brutal, i que de ben segur no podreu oblidar durant dies.
Ja ens direu que us ha semblat...
Us deixem el link del seu myspace per a que els pugueu escoltar, descobrir, o redescobrir:
http://www.myspace.com/loveoflesbian
Doncs si, varen optar per que tothom es pogués sentir identificat i a part dels grups que ens fan ballar a tots varen portar també a un gran grup de Barcelona que estic segur que molta gent en aquell moment estava a punt de descobrir: “Love of Lesbian”
Us recomanem el seu últim disc per aquells que us agradi la bona música més independent, que es titula: “Cuentos chinos para niños del Japón” , que conté grans temes com “Universos Infinitos” o “Niña Imantada” de entre altres, tots de gran qualitat
I amb molt bones lletres.
Si podeu no us perdeu tampoc el seu directe que desprèn una energia brutal, i que de ben segur no podreu oblidar durant dies.
Ja ens direu que us ha semblat...
Us deixem el link del seu myspace per a que els pugueu escoltar, descobrir, o redescobrir:
http://www.myspace.com/loveoflesbian
31.7.08
Retorn
Hola de nou amics, avui hem titulat la nostra entrada “Retorn”, i es que us parlaré a títol personal. La persona que es dedica a fer aquest blog es l’Oriol Ribes, guitarrista i compositor dels temes de Filippo Landini, és a dir, jo mateix. I us escric aquest article de forma personal per explicar-vos el perquè del silenci en aquest blog.
Bé... fa aproximadament uns cinc mesos vaig patir un accident domèstic que em va mantenir apartat del escenaris gairebé quatre mesos, fins que per fi vaig poder retornar al grup, amb un concert en directe, el dia 21 de juny a Vilassar de Mar.
És per això que no he pogut escriure assíduament al blog com m’hagués agradat, i és per això que titulo “Retorn” a aquesta entrada.
Deixeu-me agrair a molta gent que s’ha preocupat per mi tot aquest temps, gent que ens ha conegut damunt d’un escenari que fan que siguem el que som ara mateix. També agrair a la meva família, als meus amics, i a la meva parella, tot el suport que m’han donat.
Agrair també d’una manera especial a una gran persona que va fer una tasca totalment desinteressada i altruista pel grup, que va ser el meu substitut durant tots aquest mesos, en Manel Rubira.
I agrair com no, als Filippo Landini, els meus companys, que són qui donen sentit a totes les cançons que surten d’una habitació a vegades trista i solitària. En definitiva gràcies a tots els que heu estat al meu costat.
Ara ja estic recuperat i només penso en tornar a tocar, en tornar a portar-vos les nostres inquietuds al blog, i en seguir composant cançons com fins ara he fet, potser amb molta més força que abans.
4.3.08
Filippo Landini ?
Molta gent, i a gairebé a totes les entrevistes que em fet fins ara, que ja en son unes quantes, sempre ens pregunten el mateix:
Per que us dieu Filippo Landini ?
Doncs bé la resposta es molt senzilla. Mentre gravàvem el que era la nostra primera maqueta (“Primera” 2006 ), varem veure que necessitàvem un canvi de nom, ja que la música que estàvem fent ja no s’adia amb el nom que teníem. Així que varem començar a buscar noms, fins al punt de tenir una llista de mes 100 o 200 noms, però en cap hi havia un consens unànime dintre de la banda.
Un bon dia érem a l’estudi acabant una jornada de gravació, i li varem preguntar al nostre productor quin dia ens podíem tornar a veure per seguir amb la maqueta. Ell ens va respondre que aquell cap de setmana li anava fatal, ja que marxava a la Toscana per veure un amic seu que es deia Filippo Landini.
Només sentir el nom tots varem estar d’acord en que aquell havia de ser el nom del nostre grup. Ens va agradar com sonava i la idea de que fos el nom d’una persona real.
Després varem descobrir que en Filippo Landini era un artista, un ballarí que fa un temps enrere havia viscut a Catalunya durant una temporada per acabar els seus estudis.
Ara només ens falta posar-nos en contacte amb ell per conèixer-lo personalment i invitar-lo a un concert nostre, però d’això ja us anirem informant més endavant.
Per que us dieu Filippo Landini ?
Doncs bé la resposta es molt senzilla. Mentre gravàvem el que era la nostra primera maqueta (“Primera” 2006 ), varem veure que necessitàvem un canvi de nom, ja que la música que estàvem fent ja no s’adia amb el nom que teníem. Així que varem començar a buscar noms, fins al punt de tenir una llista de mes 100 o 200 noms, però en cap hi havia un consens unànime dintre de la banda.
Un bon dia érem a l’estudi acabant una jornada de gravació, i li varem preguntar al nostre productor quin dia ens podíem tornar a veure per seguir amb la maqueta. Ell ens va respondre que aquell cap de setmana li anava fatal, ja que marxava a la Toscana per veure un amic seu que es deia Filippo Landini.
Només sentir el nom tots varem estar d’acord en que aquell havia de ser el nom del nostre grup. Ens va agradar com sonava i la idea de que fos el nom d’una persona real.
Després varem descobrir que en Filippo Landini era un artista, un ballarí que fa un temps enrere havia viscut a Catalunya durant una temporada per acabar els seus estudis.
Ara només ens falta posar-nos en contacte amb ell per conèixer-lo personalment i invitar-lo a un concert nostre, però d’això ja us anirem informant més endavant.
3.3.08
Recomanacions
Deixeu-nos que aquest blog serveixi també per a que descobriu els nostres gustos i us puguem recomanar aquelles coses que ens agraden, que escoltem, o que em descobert últimament i que creiem que valen la pena.
Començarem recomanant-vos un grup que, geogràficament, estan molt a prop nostre. Ells son sis nois de Cabrils i es diuen Madee. Segurament alguns o molts de vosaltres ja sabreu de qui parlem per que porten quatre treballs editats a part d’un DVD, amb la discogràfica Bcore, segell també de grups com Nisei, It’s not not, etc...
La seva proposta s’emmarca dintre del rock alternatiu i de l’emo. El seu últim disc es una veritable joia: “L’Antarctica”. Un disc que varem tenir l’ocasió de sentir en directe el passat dissabte dia 1 de Març a la sala Pau Casals de la Biblioteca de Montgat , i que Madee varen interpretar excel·lentment.
Aviat els podrem veure també al Primavera Sound , així que tots els que tingueu ocasió de assistir-hi no us els perdeu.
Us deixem l’adreça del seu myspace per a que els pugueu escoltar i descobrir mes coses d’ells:
www.myspace.com/madeebcn
Per la nostra banda esperem poder compartir escenari amb ells molt aviat.
Començarem recomanant-vos un grup que, geogràficament, estan molt a prop nostre. Ells son sis nois de Cabrils i es diuen Madee. Segurament alguns o molts de vosaltres ja sabreu de qui parlem per que porten quatre treballs editats a part d’un DVD, amb la discogràfica Bcore, segell també de grups com Nisei, It’s not not, etc...
La seva proposta s’emmarca dintre del rock alternatiu i de l’emo. El seu últim disc es una veritable joia: “L’Antarctica”. Un disc que varem tenir l’ocasió de sentir en directe el passat dissabte dia 1 de Març a la sala Pau Casals de la Biblioteca de Montgat , i que Madee varen interpretar excel·lentment.
Aviat els podrem veure també al Primavera Sound , així que tots els que tingueu ocasió de assistir-hi no us els perdeu.
Us deixem l’adreça del seu myspace per a que els pugueu escoltar i descobrir mes coses d’ells:
www.myspace.com/madeebcn
Per la nostra banda esperem poder compartir escenari amb ells molt aviat.
29.2.08
Que n'és d'estrany...
“Que n’és d’estrany
La meva ment en blanc
Inventa melodies irreals...”
Així es comença la cançó “Que n’és d’estrany”, una cançó que parla de com es el procés creatiu d’una persona que te coses a expressar però que només ho sap dir a través de l’art. El més difícil, es, com no, el principi. La fulla en blanc que espera a que plasmis tot el que vols dir en només tres minuts.
A poc a poc les lletra, les paraules, les frases, van sorgint de no se sap on i comences a veure les coses més clares. Però a vegades la inspiració t’apareix quan menys t’ho esperes, i un melodia comença a rondar pel teu cap i ja mai més la pots oblidar...
Esperem que tots el que heu provat alguna vegada a fer una cançó entendre el que volem dir....
La meva ment en blanc
Inventa melodies irreals...”
Així es comença la cançó “Que n’és d’estrany”, una cançó que parla de com es el procés creatiu d’una persona que te coses a expressar però que només ho sap dir a través de l’art. El més difícil, es, com no, el principi. La fulla en blanc que espera a que plasmis tot el que vols dir en només tres minuts.
A poc a poc les lletra, les paraules, les frases, van sorgint de no se sap on i comences a veure les coses més clares. Però a vegades la inspiració t’apareix quan menys t’ho esperes, i un melodia comença a rondar pel teu cap i ja mai més la pots oblidar...
Esperem que tots el que heu provat alguna vegada a fer una cançó entendre el que volem dir....
28.2.08
Presentacions
Fer un disc no es una cosa fàcil, i tampoc es una cosa única de la gent que puja dalt de l’escenari. La música ens ha donat la possibilitat de poder-nos creuar amb molta i bona gent que ens ha ajudat a donar forma a tot l’imaginari de Filippo Landini.
En aquesta entrada ens permetreu que us presentem a tota la gent sense la qual “Primer Primera” no hagués estat possible.
Una d’aquestes persones, i clau en tot el procés de creació, a estat el nostre productor, en Manel Rubira. Gracies a les seves apreciacions, als seus tocs de vareta màgica, i a passar-se hores aguantant-nos, el disc ha arribat a vosaltres de la manera que sempre ens hauria agradat que arribés, aconseguint un so molt treballat i transmeten tota la força que podeu veure en els nostres directes. Per nosaltres es el Landini a l’ombra, però que fa moltísima feina i molt ben feta.
Tant important com el so d’un grup n’és la seva imatge. I per això em comptat amb un dels millors dissenyadors del nostre país. En Xavier Peralta va ser qui va crear tota la imatge del disc: la portada, les grafies del nostre nom, el logo, etc... I esperem seguir-lo tenint per a pròxims treballs. També en la imatge ha col·laborat un bon amic, en Salva donant-nos sempre molts i bons consells.
Menció a part mereix el que va ser el nostre primer manager, i que encara ens segueix ajudant molt i molt. En Pau Corbalan es el responsable de que una discogràfica es fixes en nosaltres, es qui va creure primer, i sense esperar res a canvi, que Filippo Landini te molt a dir en l’escena musical catalana. Actualment en Pau es també el nostre road manager.
I com no esmentar també a la gent de la nostra discogràfica Gorvijacmusic. Arnau Pàmies es el nostre actual manager, el que ens aguanta, el que ens porta d’excursió, el que fa que sortim per tot arreu... També parlar-vos dels màxims responsables de Gorvijac, els germans Oriol i Jaume Saltor, que son els que creuen en nosaltres també des de el primer dia que ens varen veure en una sala buida de no se on...
I que seria d’una banda sense directes. Doncs els que fan que tot soni a la perfecció i que ens sentim còmodes a dalt d’un escenari son els nostres tècnics, en Daniel Canelo i en Marc Abat, dos persones amb un gust exquisit que ho demostren a cada actuació.
I com no a tots els que ens hem anat creuant i que no esmentem però que son molt importants per nosaltres, així como a tots els que ens seguiu, els del principi, la família i els que ens acabeu de descobrir. Esperem seguir trobant gent com vosaltres...
En aquesta entrada ens permetreu que us presentem a tota la gent sense la qual “Primer Primera” no hagués estat possible.
Una d’aquestes persones, i clau en tot el procés de creació, a estat el nostre productor, en Manel Rubira. Gracies a les seves apreciacions, als seus tocs de vareta màgica, i a passar-se hores aguantant-nos, el disc ha arribat a vosaltres de la manera que sempre ens hauria agradat que arribés, aconseguint un so molt treballat i transmeten tota la força que podeu veure en els nostres directes. Per nosaltres es el Landini a l’ombra, però que fa moltísima feina i molt ben feta.
Tant important com el so d’un grup n’és la seva imatge. I per això em comptat amb un dels millors dissenyadors del nostre país. En Xavier Peralta va ser qui va crear tota la imatge del disc: la portada, les grafies del nostre nom, el logo, etc... I esperem seguir-lo tenint per a pròxims treballs. També en la imatge ha col·laborat un bon amic, en Salva donant-nos sempre molts i bons consells.
Menció a part mereix el que va ser el nostre primer manager, i que encara ens segueix ajudant molt i molt. En Pau Corbalan es el responsable de que una discogràfica es fixes en nosaltres, es qui va creure primer, i sense esperar res a canvi, que Filippo Landini te molt a dir en l’escena musical catalana. Actualment en Pau es també el nostre road manager.
I com no esmentar també a la gent de la nostra discogràfica Gorvijacmusic. Arnau Pàmies es el nostre actual manager, el que ens aguanta, el que ens porta d’excursió, el que fa que sortim per tot arreu... També parlar-vos dels màxims responsables de Gorvijac, els germans Oriol i Jaume Saltor, que son els que creuen en nosaltres també des de el primer dia que ens varen veure en una sala buida de no se on...
I que seria d’una banda sense directes. Doncs els que fan que tot soni a la perfecció i que ens sentim còmodes a dalt d’un escenari son els nostres tècnics, en Daniel Canelo i en Marc Abat, dos persones amb un gust exquisit que ho demostren a cada actuació.
I com no a tots els que ens hem anat creuant i que no esmentem però que son molt importants per nosaltres, així como a tots els que ens seguiu, els del principi, la família i els que ens acabeu de descobrir. Esperem seguir trobant gent com vosaltres...
27.2.08
Els inicis
Començar a fer musica quan vius en un poble petit no es fàcil. No tant per les institucions (ajuntaments, etc...), que a vegades fan el que poden, si no per les mateixes sales, o la gent que programa concerts que son bastant escassos per la nostra zona. Tot i això la gent que volem fer el que ens agrada no pensem en les limitacions, si no en tot el que ens queda per recórrer.
Això es el que varem fer nosaltres quan varem iniciar el nostre primer projecte: Alatac. Ens varem ajuntar cinc joves per tal de transmetre el que pensàvem a través de la nostra música sense més pretensions. Però la cosa cada cop anava a més, necessitàvem anar a tocar, presentar-nos a concursos, gravar maquetes...
De tot això ja en fa cinc anys, cinc anys tocant junts que han donat per moltes aventures i desventures, per moltes portes tancades i alguna d’oberta que em sabut anar aprofitant.
Així va ser com va arribar el moment de fer un canvi. Ens anem fent grans i anem descobrint altres músiques, altres maneres de tocar amb una banda, i es quan decidim canviar radicalment tot el que estàvem fent fins aleshores. Comencen a sortir temes nous amb els que ens hi sentim més còmodes, amb lletres mes arriscades i amb una sonoritat ben diferent, es així com decidim canviar de nom i adoptem el de Filippo Landini.
Gravem la nostra primera maqueta: “Primera” i després d’un període de bons resultats decidim gravar el que es el nostre primer disc sense ni tan sols tenir una discogràfica. A partir d’aquí tot es succeeix molt ràpidament, ens passem un estiu tocant sense parar i al mes de Novembre surt al carrer el nostre primer treball, “Primer Primera”, amb la discogràfica Gorvijacmusic . El que passarà a partir d’ara ho anirem veient tots junts...
26.2.08
Viu-la
Segur que molts de vosaltres ja haureu escoltat el que es el nostre primer single. Porta per nom “Viu-la” i ens està obrint les portes a moltes ràdios i a molts mitjans. Aquesta cançó va ser escrita fa molt temps, tant, que gairebé la meitat de la banda encara no s’havien ni incorporat al grup.
Va ser escrita per a que fos la sintonia d’una televisió local però en realitat ni tan sols la varem arribar a presentar. La varem tocar durant un temps amb el que era el nostre anterior grup: Alatac, fins que varem fer el pas a convertir-nos en Filippo Landini i la varem deixar amagada en el fons d’un calaix, com passa amb moltes altres coses a la vida...
Però a l’hora de fer el disc la varem voler recuperar, la varem arranjar i varem apostar per aquest tema per tal que fos la nostra carta de presentació. Poc ens pensaven que acabaria sonant a gran part de les ràdios del país, i que aniríem a Vic, Andorra o Barcelona i la gent la cantaria de dalt a baix...
De vegades arriscar-se o apostar per allò en el que creus te resultats molt bons, no creieu?
25.2.08
Benvinguts al nostres espai
Benvinguts a tots. Els Filippo Landini em volgut reiniciar aquest espai per tal de fer-lo un petit racó per a tots els que ens vulgueu acompanyar en el nostre viatge sideral que, de ben segur, ens durà a llocs remots i a indrets desconeguts.
Comencem de nou per tal de que pugueu descobrir una mica més com som, com pensem, que ens agrada, etc.. Volem convertir aquest espai en un lloc on poder explicar tot el que ens vingui de gust, sense tenir por de que se’ns esgoti el temps.
Així doncs passeu i poseu-vos còmodes, per tal de descobrir-nos tots una mica més.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
