“Que n’és d’estrany
La meva ment en blanc
Inventa melodies irreals...”
Així es comença la cançó “Que n’és d’estrany”, una cançó que parla de com es el procés creatiu d’una persona que te coses a expressar però que només ho sap dir a través de l’art. El més difícil, es, com no, el principi. La fulla en blanc que espera a que plasmis tot el que vols dir en només tres minuts.
A poc a poc les lletra, les paraules, les frases, van sorgint de no se sap on i comences a veure les coses més clares. Però a vegades la inspiració t’apareix quan menys t’ho esperes, i un melodia comença a rondar pel teu cap i ja mai més la pots oblidar...
Esperem que tots el que heu provat alguna vegada a fer una cançó entendre el que volem dir....
29.2.08
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario