29.2.08

Que n'és d'estrany...

“Que n’és d’estrany
La meva ment en blanc
Inventa melodies irreals...”

Així es comença la cançó “Que n’és d’estrany”, una cançó que parla de com es el procés creatiu d’una persona que te coses a expressar però que només ho sap dir a través de l’art. El més difícil, es, com no, el principi. La fulla en blanc que espera a que plasmis tot el que vols dir en només tres minuts.

A poc a poc les lletra, les paraules, les frases, van sorgint de no se sap on i comences a veure les coses més clares. Però a vegades la inspiració t’apareix quan menys t’ho esperes, i un melodia comença a rondar pel teu cap i ja mai més la pots oblidar...

Esperem que tots el que heu provat alguna vegada a fer una cançó entendre el que volem dir....

28.2.08

Presentacions

Fer un disc no es una cosa fàcil, i tampoc es una cosa única de la gent que puja dalt de l’escenari. La música ens ha donat la possibilitat de poder-nos creuar amb molta i bona gent que ens ha ajudat a donar forma a tot l’imaginari de Filippo Landini.

En aquesta entrada ens permetreu que us presentem a tota la gent sense la qual “Primer Primera” no hagués estat possible.

Una d’aquestes persones, i clau en tot el procés de creació, a estat el nostre productor, en Manel Rubira. Gracies a les seves apreciacions, als seus tocs de vareta màgica, i a passar-se hores aguantant-nos, el disc ha arribat a vosaltres de la manera que sempre ens hauria agradat que arribés, aconseguint un so molt treballat i transmeten tota la força que podeu veure en els nostres directes. Per nosaltres es el Landini a l’ombra, però que fa moltísima feina i molt ben feta.

Tant important com el so d’un grup n’és la seva imatge. I per això em comptat amb un dels millors dissenyadors del nostre país. En Xavier Peralta va ser qui va crear tota la imatge del disc: la portada, les grafies del nostre nom, el logo, etc... I esperem seguir-lo tenint per a pròxims treballs. També en la imatge ha col·laborat un bon amic, en Salva donant-nos sempre molts i bons consells.

Menció a part mereix el que va ser el nostre primer manager, i que encara ens segueix ajudant molt i molt. En Pau Corbalan es el responsable de que una discogràfica es fixes en nosaltres, es qui va creure primer, i sense esperar res a canvi, que Filippo Landini te molt a dir en l’escena musical catalana. Actualment en Pau es també el nostre road manager.

I com no esmentar també a la gent de la nostra discogràfica Gorvijacmusic. Arnau Pàmies es el nostre actual manager, el que ens aguanta, el que ens porta d’excursió, el que fa que sortim per tot arreu... També parlar-vos dels màxims responsables de Gorvijac, els germans Oriol i Jaume Saltor, que son els que creuen en nosaltres també des de el primer dia que ens varen veure en una sala buida de no se on...

I que seria d’una banda sense directes. Doncs els que fan que tot soni a la perfecció i que ens sentim còmodes a dalt d’un escenari son els nostres tècnics, en Daniel Canelo i en Marc Abat, dos persones amb un gust exquisit que ho demostren a cada actuació.

I com no a tots els que ens hem anat creuant i que no esmentem però que son molt importants per nosaltres, així como a tots els que ens seguiu, els del principi, la família i els que ens acabeu de descobrir. Esperem seguir trobant gent com vosaltres...

27.2.08

Els inicis


Començar a fer musica quan vius en un poble petit no es fàcil. No tant per les institucions (ajuntaments, etc...), que a vegades fan el que poden, si no per les mateixes sales, o la gent que programa concerts que son bastant escassos per la nostra zona. Tot i això la gent que volem fer el que ens agrada no pensem en les limitacions, si no en tot el que ens queda per recórrer.

Això es el que varem fer nosaltres quan varem iniciar el nostre primer projecte: Alatac. Ens varem ajuntar cinc joves per tal de transmetre el que pensàvem a través de la nostra música sense més pretensions. Però la cosa cada cop anava a més, necessitàvem anar a tocar, presentar-nos a concursos, gravar maquetes...

De tot això ja en fa cinc anys, cinc anys tocant junts que han donat per moltes aventures i desventures, per moltes portes tancades i alguna d’oberta que em sabut anar aprofitant.

Així va ser com va arribar el moment de fer un canvi. Ens anem fent grans i anem descobrint altres músiques, altres maneres de tocar amb una banda, i es quan decidim canviar radicalment tot el que estàvem fent fins aleshores. Comencen a sortir temes nous amb els que ens hi sentim més còmodes, amb lletres mes arriscades i amb una sonoritat ben diferent, es així com decidim canviar de nom i adoptem el de Filippo Landini.

Gravem la nostra primera maqueta: “Primera” i després d’un període de bons resultats decidim gravar el que es el nostre primer disc sense ni tan sols tenir una discogràfica. A partir d’aquí tot es succeeix molt ràpidament, ens passem un estiu tocant sense parar i al mes de Novembre surt al carrer el nostre primer treball, “Primer Primera”, amb la discogràfica Gorvijacmusic . El que passarà a partir d’ara ho anirem veient tots junts...

26.2.08

Viu-la


Segur que molts de vosaltres ja haureu escoltat el que es el nostre primer single. Porta per nom “Viu-la” i ens està obrint les portes a moltes ràdios i a molts mitjans. Aquesta cançó va ser escrita fa molt temps, tant, que gairebé la meitat de la banda encara no s’havien ni incorporat al grup.

Va ser escrita per a que fos la sintonia d’una televisió local però en realitat ni tan sols la varem arribar a presentar. La varem tocar durant un temps amb el que era el nostre anterior grup: Alatac, fins que varem fer el pas a convertir-nos en Filippo Landini i la varem deixar amagada en el fons d’un calaix, com passa amb moltes altres coses a la vida...

Però a l’hora de fer el disc la varem voler recuperar, la varem arranjar i varem apostar per aquest tema per tal que fos la nostra carta de presentació. Poc ens pensaven que acabaria sonant a gran part de les ràdios del país, i que aniríem a Vic, Andorra o Barcelona i la gent la cantaria de dalt a baix...

De vegades arriscar-se o apostar per allò en el que creus te resultats molt bons, no creieu?

25.2.08

Benvinguts al nostres espai


Benvinguts a tots. Els Filippo Landini em volgut reiniciar aquest espai per tal de fer-lo un petit racó per a tots els que ens vulgueu acompanyar en el nostre viatge sideral que, de ben segur, ens durà a llocs remots i a indrets desconeguts.

Comencem de nou per tal de que pugueu descobrir una mica més com som, com pensem, que ens agrada, etc.. Volem convertir aquest espai en un lloc on poder explicar tot el que ens vingui de gust, sense tenir por de que se’ns esgoti el temps.

Així doncs passeu i poseu-vos còmodes, per tal de descobrir-nos tots una mica més.